Sadhana en 30 tuits

LA RELACIÓ DE L’INDIVIDU AMB L’UNIVERS

1/30 Existeix una harmonia entre l’esperit de l’home i l’esperit del món; una continuïtat ininterrompuda de consciència amb el món exterior.

2/30 Si sols vivim la vida de l’ego ens alienem de l’Esperit del món, que ho és de la nostra ànima; perdem el llaç vital amb l’infinit.

3/30 La nostra llibertat i realització són en l’amor, que ens permet abandonar l’ego i comprendre la unió amb l’univers i amb Déu.

4/30 La comprensió de l’harmonia amb l’univers no ha de ser sols intel·lectual o emocional; té una base ètica i s’ha de traduir en acció.

CONSCIÈNCIA DE L’ÀNIMA

5/30 Hem de ser conscients de la nostra ànima, comprendre que essencialment som esperit,  dominant el jo i transcendint l’ego.

6/30 La història de l’home és la història del seu viatge cap al desconegut per provar de comprendre el seu ésser immortal — la seva ànima.

7/30 La intuïció de la consciència de l’ànima és una intuïció directa i immediata; és profundament inherent a l’home el prec per tenir-la.

8/30 El nostre jo, a qui Déu ha deixat llibertat, pot assolir el seu últim significat, que és l’ànima, a través de l’amor i del bé.

EL PROBLEMA DEL MAL

9/30 Dins nostre tenim una esperança radical en que la direcció de la humanitat és del mal cap al bé; l’essència del mal, la transitorietat.

10/30 El dolor, sentiment de la nostra finitud, no té lloc en la vera permanència de la creació; la mort no és la nostra realitat última.

11/30 Si tenim consciència de la nostra naturalesa moral, el plaer i el dolor perden el seu valor absolut perquè els veiem des de la bondat.

12/30 El nostre jo universal no té por de la mort ni dels sofriments, i mira el dolor, que ens fa valuosos, com l’altra cara de la joia.

EL PROBLEMA DEL JO

13/30 El nostre jo és important però no té un significat per ell mateix, i és un error viure pensant que és l´objectiu últim de la vida.

14/30 Hem d’harmonitzar els nostres desitjos, que la nostra naturalesa cerqui la salut, el nostre ser social la bondat, el nostre jo l’amor.

15/30 La nostra llibertat, el nostre dharma, està en transcendir el nostre jo, i cercar la unió amb Déu i amb els altres a través de l’amor.

16/30 La vida és  finita en la seva expressió i infinita en el seu principi, i la revelació de l’Infinit en nosaltres dóna significat al jo.

LA REALITZACIÓ EN L’AMOR

17/30 La percepció de la unicitat subjacent de totes les coses  ens ajuda a comprendre que som u amb tot, i per tant immortals, i lliures.

18/30 Acceptant la llei podem transcendir-la i fer el camí vers l’amor, de la disciplina a l’alliberament, del pla moral a l’espiritual.

19/30 En l’amor les contradiccions es fonen. L’amor és alhora servitud i llibertat, i en qui estima, el finit i l’infinit es fan u.

20/30 La veritat de l’home es nodreix d’amor, i sols podrem tenir una visió verdadera de l’home si el coneixem com a esperit, si l’estimem.

LA REALITZACIÓ EN L’ACCIÓ

21/30 L’home allibera amb l’acció el seu poder, la seva bellesa, la seva bondat, la pròpia ànima, que no troba la llibertat sinó en l’acció.

22/30 Hem de donar expressió a l’infinit en el quefer diari, gran o petit, doncs l’ànima se sent lliure si la nostra acció n’és una ofrena.

23/30 L’ànima s’expressa en l’activitat, que és l’actuació de la joia, com ho fa la joia de Déu donant-se en l’ofrena de la seva creació.

24/30 Tinguem un esperit caritatiu i que la nostra activitat busqui la satisfacció de l’ànima i estigui amarada de pau i de bé i de joia.

EL SENTIT DE LA BELLESA

25/30 A través de la bellesa captem l’harmonia de l’univers i compartim l’alegria de la creació. La bellesa és arreu i ens pot donar joia.

26/30 La bellesa és el canal a través dels qual els missatges del cor de Déu ens arriben directes al nostre cor, en silenci i amb certesa.

EL SENTIT DE L’INFINIT

27/30 Alliberem-nos del confinament de la vida del jo; donar és la nostra joia més sincera i en la mesura en que donem ens unim a l’infinit.

28/30 L’ànima s’ha d’enlairar vers l’infinit i sentir que no poder arribar-hi és la seva completa llibertat; sempre estem esdevenint Déu.

29/30 L’amor ens dóna un coneixement de Déu mitjançant tot el nostre ésser, coneixement que és immediat i complet i cert. I ens fa forts.

30/30 «¡Barquer, porta’m a l’altra riba!» crida la nostra ànima. Però dins nostre  ja hi ha l’etern present, ni gens distant, ni enlloc més.