(11/16) Anterior Següent

BUDDHA - 2 -

"En el seu sermó de Sadhu Simha, Buddha diu: «És veritat, Simha, que rebutjo l’activitat, però només aquella que porta al mal en paraula, pensament o obres. És veritat, Simha, que predico l’extinció, però tan sols l’extinció de l’orgull, de la luxúria, dels mals pensaments i de la ignorància, no la del perdó, l’amor, la caritat i la veritat.»
La doctrina de l’alliberament que predicà Buddha fou la d’alliberar-se de l’esclavatge de l’avidya. Avidya és la ignorància que enfosqueix la nostra consciència i que tendeix a limitar-la dins les fronteres del nostre jo personal. És aquesta avidya, aquesta ignorància, aquesta limitació de la consciència, la que crea el sever aïllament de l’ego i esdevé així la font de tot orgull i tota enveja i crueltat de resultes dels afanys egoistes. Quan un home dorm, queda tancat dins les activitats estretes de la seva vida física. Viu, però ignora la varietat de relacions existents entre la seva vida i l’entorn; per tant, s’ignora a si mateix. Igualment, quan un home viu una vida d’avidya queda confinat en ell mateix. Està espiritualment adormit; la seva consciència no està plenament desperta a la realitat més alta que l’envolta; per tant, ignora la realitat de la seva pròpia ànima. Quan assoleix el bodhi, és a dir, el despertar del son del jo cap a la perfecció de la consciència, esdevé Buddha."