(1/6) Anterior Següent

LA LLAVOR

"Però aquest dharma, que és la veritat en nosaltres, no és aparent, perquè és inherent; tant és així que s’ha dit que la naturalesa de l’home és pecaminosa, i que només per la gràcia especial de Déu una persona pot salvar-se. Això és com dir que la naturalesa d’una llavor és romandre embolcallada dins la seva closca, i que sols per algun miracle especial pot créixer en forma d’arbre. ¿Però és que no sabem que l’«aparença» de la llavor contradiu la seva verdadera naturalesa? Si la sotmetem a anàlisis químiques, podrem trobar- hi carboni i proteïnes i moltes altres coses, però no pas la idea d’un arbre brancut. Només quan l’arbre comença a prendre forma arribem a veure el seu dharma, i aleshores podem afirmar sense cap mena de dubte que la llavor que ha estat llançada i deixada podrir al terra ha estat frustrada del seu dharma, de l’assoliment de la seva verdadera naturalesa. En la història de la humanitat hem vist germinar la llavor vivent en nosaltres. Hem vist el nostre gran propòsit prenent forma en les vides dels nostres homes més extraordinaris, i hem vist amb certesa que encara que hi ha moltes vides individuals que semblen inútils, no és el seu dharma romandre ermes, sinó que han de rebentar la seva coberta i transformar-se en un brot espiritual vigorós, creixent amunt cap a l’aire i la llum i ramificant-se en totes direccions."