(16/16) Anterior Següent

JESÚS - 4 -

"Tot té aquest dualisme de maya i satyam, aparença i veritat. Les paraules són maya allà on són mers sons i finitud; són satyam allà on són idees i infinit. El nostre jo és maya quan és merament individual i finit, quan considera el seu aïllament com absolut; és satyam quan reconeix la seva essència en l’universal i infinit, en el jo suprem, en paramatman. Això és el que Crist vol dir quan diu: «Abans que Abraham, jo sóc.» És l’etern jo sóc que parla a través del jo sóc que és en mi. El jo sóc individual assoleix el seu perfecte fi quan reconeix la seva llibertat i harmonia amb el jo sóc infinit."