(9/16) Anterior Següent

LES UPANISHADS - 9 -

"Hi ha una dita remarcable a les Upanishads: «No em penso que el conec bé, ni tan sols que el conec, ni tampoc que no el conec.»
Mitjançant el procés del coneixement no podrem conèixer mai l’ésser infinit. Però si realment està més enllà del nostre abast, llavors no és absolutament res per nosaltres. La veritat és que no el coneixem, però el coneixem.
Això s’ha explicat en un altra dita de les Upanishads: «De Brahma les paraules tornen confuses, com la ment, però aquell que el coneix per la seva joia no té por de res.»
El coneixement és parcial perquè el nostre intel·lecte és un instrument, és només una part de nosaltres, ens pot donar informació de coses que poden ser dividides i analitzades, els béns de les quals poden ser classificats d’un a un. Però Brahma és perfecte, i el coneixement, si és parcial, no pot ser un coneixement de Brahma.
Però Brahma pot ser conegut per la joia, per l’amor. Perquè la joia és el coneixement en la seva completesa, és conèixer mitjançant tot el nostre ésser. L’intel·lecte ens fa seure separadament de les coses que han de ser apreses; en canvi, l’amor coneix fusionant-s’hi. Aquest coneixement és immediat i no admet cap dubte. És el mateix que conèixer-nos a nosaltres mateixos, però més."