(3/6) Anterior Següent

EL POEMA

"Ha d’existir una idea completa que doni vida al poema. Cada frase del poema toca aquesta idea, i quan el lector, mentre llegeix, capta aquesta idea persistent, la lectura del poema esdevé per ell un goig. Aleshores, cada part del poema pren significat de forma radiant il·luminada pel conjunt. Però si el poema continua de forma interminable, sense poder expressar la idea de la totalitat, sols emetent imatges inconnexes, per molt boniques que siguin, esdevé pesat i inaprofitable fins a l’extrem. El progrés de la nostra ànima és com un poema perfecte. Té una idea infinita que un cop compresa fa que tots els moviments estiguin plens de significat i de joia. Però si desacoblem aquests moviments d’aquesta idea última, si no veiem la quietud infinita i sols veiem el moviment infinit, llavors l’existència ens sembla un mal monstruós, corrent impetuosament sense propòsit de forma interminable."