(5/6) Anterior Següent

EL RIU

"En la música dels corrents d’aigua sona l’afirmació joiosa: «Esdevindré el mar.» No és una suposició vana; és simple humilitat, perquè és la veritat. El riu no té altra alternativa. En ambdós costats de la seva riba té nombrosos prats i boscos, viles i ciutats; les pot servir de mil maneres, netejant-les i alimentant-les, transportant-ne els productes d’un lloc a un altre. Però només pot tenir-hi una relació parcial, i encara que s’hi estigui molt de temps, n’està separat; no podrà esdevenir mai una ciutat o un bosc.
Però sí que pot i ho fa, d’esdevenir mar. La petita massa d’aigua en moviment té les seves afinitats amb la gran massa estàtica d’aigua de l’oceà. Es mou a través de milers d’objectes en el seu curs, i el seu moviment troba la seva finalitat quan arriba al mar.
El riu pot esdevenir mar, però mai no podrà fer que el mar sigui una part d’ell. Si, per alguna circumstància, pot abastar una àmplia quantitat d’aigua i pretén que ha aconseguit que el mar formi part del riu, sabem de seguida que no és així, que el seu corrent està contínuament cercant el repòs en el vast oceà al qual mai no podrà posar límits.
De la mateixa manera, la nostra ànima només pot esdevenir Brahma com el riu esdevé mar. Tota la resta que pugui tocar en algun moment, ho abandona i continua, però no podrà mai abandonar Brahma i anar més enllà. Un cop la nostra ànima realitza el seu objectiu últim, que és el repòs en Brahma, tots els seus moviments prenen sentit. És aquest oceà infinit de repòs el que dóna significat a les seves interminables activitats. És aquesta perfecció del ser el que dóna a la imperfecció de l’esdevenir aquest tipus de bellesa que troba la seva expressió en la poesia, en el drama i en l’art."