(2/3) Anterior Següent

"¡Oh, vós que us doneu a vós mateix! Que en veure-us en joia les nostres ànimes cremin per vós com el foc, flueixin per vós com el riu, us amarin com la fragància de la flor. Doneu- nos força per estimar, per estimar plenament, la nostra vida en les seves alegries i les seves penes, en els seus guanys i les seves pèrdues, en els seus èxits i els seus fracassos. Que tinguem força suficient per veure i percebre plenament el vostre univers, i en ell treballar amb complet vigor. Feu que visquem plenament la vida que ens heu donat, feu que rebem amb valentia i que donem amb valentia. Aquesta és la nostra pregària a vós. Feu que d’una vegada per totes desaparegui de la nostra ment la fantasia lleugera que fa de la vostra joia quelcom a banda de l’acció, feble, sense forma ni base. Onsevulla que el pagès llauri la terra dura, allà vessa la vostra joia en el verd del blat; onsevulla que l’home desplaci la selva verge, anivelli el terra rocós i es faci un lloc per viure, allà la vostra joia ho embolcalla tot en ordre i pau.
¡Oh, treballador de l’univers! Us preguem que deixeu que el corrent irresistible de la vostra energia universal vingui com l’impetuós primaveral vent del sud. Deixeu que vingui rabent al vast camp de la vida de l’home, deixeu que porti l’aroma de moltes flors, el xiuxiueig dels boscos; deixeu que endolceixi i musiqui la vida marcida i seca de la nostra ànima. Feu que les nostres capacitats, desvetllades de bell nou, clamin per un desbordament il·limitat de fulles i flors i fruits."