(2/8) Anterior Següent

"Una vegada, un estudiant meu em va explicar una aventura seva en una tempesta, i es queixava que tot el temps estigué turmentat amb el sentiment que aquell poderós fenomen natural es comportava amb ell com si no fos més que un grapat de pols. Que ell fos una personalitat aïllada amb una voluntat pròpia no tingué la més mínima influència en el que estava passant.
Jo vaig dir: «Si la consideració a la nostra individualitat pogués desviar la natura del seu curs, llavors serien els individus els que sofririen més.»
Però ell persistí en el seu dubte, dient que hi havia aquest fet que no es podia ignorar: el sentiment que jo sóc. El «jo» en nosaltres busca una relació que sigui individual per ell.
Jo vaig respondre que la relació del «jo» és amb quelcom que és «no-jo». Per tant, hem de tenir un mitjà que sigui comú a ambdós i hem d’estar absolutament segurs que és el mateix pel «jo» que pel «no-jo»."