(3/8) Anterior Següent

"Una vegada, en passar per sota un pont, el pal de la meva barca es va enganxar en una de les seves bigues. Si tan sols per uns moments el pal s’hagués doblegat una o dues polsades, o el pont hagués aixecat l’esquena com un gat enorme, o el riu hagués disminuït de nivell, tot hagués estat perfecte per mi. Però no feren cas de la meva impotència. I aquesta és la raó profunda per la qual jo podia usar el riu per navegar-hi amb l’ajut del pal, i és per això que, quan el corrent no era favorable, jo podia confiar en el pont. Les coses són com són, i les hem de conèixer si ens en volem servir, i aquest coneixement és possible perquè la seva llei no és la nostra voluntat. Aquest coneixement és joia per nosaltres perquè el coneixement és un dels canals de la nostra relació amb les coses externes; permet fer-les nostres, i d’aquesta manera eixamplar el límit del nostre jo."