(8/8) Anterior Següent

"No puc oblidar mai aquest tros de cançó que vaig sentir una vegada a trenc d’alba enmig del rebombori de la multitud que s’havia concentrat per un festival la nit abans: «¡Barquer, porta’m a l’altra riba!»
Enmig de l’agitació del nostre treball sempre arriba aquest crit: «¡Porta’m a l’altra riba!» A l’Índia el cotxer canta mentre condueix el seu cotxe: «¡Porta’m a l’altra riba!» El venedor ambulant ven el menjar als clients i canta: «¡Porta’m a l’altra riba!»
¿Quin és el sentit d’aquest crit? Sentim que no hem assolit el nostre objectiu; i sabem que ni amb totes les nostres forces i treballs no hi arribarem, que no aconseguirem el que cerquem. Com un infant insatisfet amb les seves nines, el nostre cor plora: «Això no, això no.» ¿Però què és el que busca? ¿On és l’altra riba?
¿És quelcom diferent del que tenim? ¿És en algun lloc diferent d’on som? ¿És descansar del nostre treball, alliberar- nos de totes les nostres responsabilitats en la vida?
No, en el cor mateix de les nostres activitats estem cercant el nostre destí. Estem demanant per travessar, fins i tot a allà on som. Per tant, mentre els nostres llavis pronuncien la pregària per ser portats enllà, les nostres mans ocupades no paren mai."