(6/8) Anterior Següent

"La nit passada, en el silenci que envaïa la foscor, vaig restar sol i vaig sentir la veu del cantant de les melodies eternes. Quan vaig anar a dormir vaig aclucar els ulls amb aquest darrer pensament. Fins i tot quan estic inconscient en un son profund la dansa de la vida continua en la regió silenciosa del meu cos adormit, seguint el pas de les estrelles. El cor bategarà, la sang correrà per les venes, i els milions d’àtoms del meu cos vibraran al mateix to que la nota de la corda de l’arpa que tremola al toc del mestre."